Tanta mar, tan poca illa

En el blau distant, els crits s’apaguen:
merles esdevenen d’un cor que espera.
Per què tanta mar, tan poca illa, per què?
Brins de sol; vent i al vent brins de futur.
Tant mar, tan poca illa -aquí som fa segles.
Jean Serra. Més mar i cel i vent que terra